La frase de Don Bosco, “N’hi ha prou que sigueu joves per estimar-vos”, encapsula l’essència de la seva filosofia educativa i pastoral.  Aquesta afirmació reflecteix el seu profund enteniment de la naturalesa humana i el seu afecte per l’etapa crucial de la joventut.

Don Bosco no veia la joventut simplement com un període de transició, sinó com una etapa rica en potencial i vitalitat. La paraula clau en la seva declaració és “n’hi ha prou”, indicant que la joventut en si mateixa és suficient per inspirar amor i guiar-los en el seu desenvolupament.

Aquesta visió optimista destaca la capacitat intrínseca dels joves per a la bondat, la creativitat i l’amor.En dir “per estimar-vos”, Don Bosco ressalta la importància de l’amor com a força motriu en la relació educativa. El seu enfocament no era simplement instruir o corregir, sinó estimar i comprendre els joves. 

Don Bosco creia en la formació integral, que no només se centrava en l’intel·lecte, sinó també en el cor. L’amor, per a ell, era la clau que desbloquejava el potencial dels joves i els permetia créixer de manera equilibrada.

Aquesta declaració també destaca la confiança que Don Bosco dipositava en la joventut. Reconeixia la seva capacitat per a formar una comunitat basada en la solidaritat i l’amistat. En lloc d’imposar autoritat de manera autoritària, advocava per construir relacions basades en el respecte mutu. L’afirmació implica que no es necessiten condicions especials per merèixer aquest amor; simplement ser jove n’és prou.

A més, la frase de Don Bosco ressona amb la idea que la joventut és el temps propici per a cultivar valors fonamentals. Estimar no es limita a relacions interpersonals, sinó que també implica estimar la vida, la justícia, la veritat i la solidaritat.

Don Bosco animava els joves a viure amb entusiasme i a perseguir un propòsit noble a les seves vides.

En resum, la frase de Don Bosco encapsula el seu profund compromís amb la joventut, ressaltant la importància de l’amor en l’educació i el desenvolupament. La seva visió optimista i el seu enfocament en el potencial intrínsec dels joves continuen sent inspiradors avui en dia, recordant-nos que la joventut, en si mateixa, és motiu suficient per cultivar l’amor i floreixement humà.