Don Bosco entenia que la joia no només era compatible amb la vida espiritual, sinó que era un indicador clau d’aquesta. El seu enfocament s’alinea amb la idea que la santedat no hauria de percebre’s com un estat constant de solemnitat, sinó com una expressió de la plenitud i l’harmonia interior que prové de la connexió amb el diví.

En afirmar que “la santedat consisteix a estar sempre alegres”, Don Bosco destaca que la joia no és només un estat d’ànim ocasional, sinó un estat constant que emana de la relació amb el sagrat.

Aquesta perspectiva desafia la noció que l’espiritualitat està desconnectada de la felicitat quotidiana i suggereix que la veritable santedat implica viure de manera positiva i optimista.

En el context de l’obra de Don Bosco amb la joventut, aquesta frase cobra encara més rellevància. El seu enfocament educatiu i pastoral es caracteritzava per un ambient alegre i acollidor. Don Bosco entenia que la joia no només era contagiosa, sinó també un catalitzador per al creixement espiritual i la formació integral dels joves.

Aquesta declaració també ressona amb l’ensenyament cristià de la joia com a fruit de l’Esperit Sant. Don Bosco, a través de les seves paraules, ens recorda que la connexió amb el diví no només hauria de proporcionar consol, sinó també omplir les nostres vides d’una joia duradora.

En resum, la frase “La santedat consisteix a estar sempre alegres” de Don Bosco convida a una reflexió profunda sobre la naturalesa de l’espiritualitat i la connexió amb el sagrat. Ens anima a integrar la joia en la nostra recerca de la santedat, reconeixent que la vitalitat i la positivitat poden ser expressions autèntiques d’una vida espiritual plena.