En mencionar que acceptaria un bon consell fins i tot si vingués del dimoni, Don Bosco planteja una qüestió més profunda sobre la naturalesa de la saviesa i la necessitat de discerniment. Aquesta afirmació no implica una acceptació indiscriminada de tot consell, sinó més aviat una invitació a no descartar automàticament les idees valuoses, fins i tot si la font podria considerar-se intrínsecament negativa.

Des d’una perspectiva més àmplia, aquesta declaració també pot interpretar-se com un recordatori de la humilitat intel·lectual i la capacitat d’aprendre fins i tot d’aquells que podrien ser considerats adversaris. En el context de la filosofia de Don Bosco, centrada en l’educació i la formació integral, aquest enfocament reforça la importància de cultivar una ment oberta i receptiva a l’aprenentatge continu.

No obstant això, és essencial assenyalar que aquesta afirmació no ha de ser presa de manera literal, sinó més aviat com una expressió vívida que destaca la idea fonamental que la saviesa es pot trobar en els llocs menys esperats. L’ensenyament subjacent és fomentar la capacitat de discernir el valor intrínsec dels consells i aprendre de diverses fonts, fins i tot aquelles que podrien considerar-se inusuals.

En resum, la declaració de Don Bosco “Acceptaria un bon consell, encara que vingués del dimoni” ressalta el seu enfocament pràctic i obert cap a la saviesa, subratllant la importància d’avaluar la qualitat dels consells més enllà dels prejudicis sobre el seu origen. Convida a la reflexió sobre la humilitat i el discerniment com a elements clau en la recerca del coneixement i l’orientació.