La frase de Don Bosco, encapsula una profunda saviesa sobre la bondat discreta i l’autenticitat en les nostres accions. En aquestes paraules, Don Bosco aconsella realitzar actes benevolents de manera modesta i sincera, utilitzant la metàfora de la violeta per il·lustrar l’essència d’una virtut que es revela per la seva fragància, més que per una exhibició evident.

La instrucció de “fer tot el bé que estigui al vostre abast” estableix un compromís amb l’acció positiva. Don Bosco emfatitza la responsabilitat de contribuir al benestar dels altres i del món que ens envolta. No obstant això, el distintiu del seu consell rau en la forma en què advoca per dur a terme aquestes accions, sense buscar reconeixement o aplaudiments.

La comparació amb la violeta, una flor modesta i sovint discreta, però reconeguda per la seva fragància, destaca la importància de l’autenticitat i la influència silenciosa de les nostres accions. Don Bosco suggereix que la veritable virtut es revela no a través de l’ostentació externa, sinó per l’essència mateixa de les nostres bones accions, que poden deixar una impressió duradora i positiva, fins i tot quan es realitzen en silenci.

La recomanació d’evitar l’ostentació ressona amb l’ensenyament ètic i moral de moltes tradicions filosòfiques i religioses, subratllant la importància de la humilitat i la sinceritat en les nostres accions benevolents. En lloc de buscar el reconeixement extern, Don Bosco proposa la cerca d’un bé que emaní d’un sentit intern de responsabilitat i compassió.

En el context de la tasca de Don Bosco amb la joventut, aquest consell cobra una rellevància particular. El seu enfocament educatiu i pastoral es caracteritzava per un compromís genuí amb el benestar dels joves, sovint provinent de gestos aparentment petits però significatius. La idea d’influir de manera positiva sense buscar l’atenció externa ressona amb la filosofia subjacent en la seva obra.

En conclusió, la frase de Don Bosco destaca la importància de dur a terme actes benevolents de manera autèntica i modesta, sense buscar reconeixement públic. Ens convida a ser com la violeta, la fragància de la qual parla per ella mateixa, recordant-nos que la veritable virtut es manifesta en la sinceritat de les nostres accions, fins i tot quan passen desapercebudes. És un recordatori atemporal de la bellesa de la bondat discreta i l’autenticitat en les nostres interaccions amb els altres.