BUIDEU ELS PATIS.
ELS NENS MOLESTEN.

Fa tres anys que sóc al col·legi salesià de Rocafort. M’han arribat tres queixes de veïns al correu electrònic pel soroll. No és innocu. És un lament que pesa. Pesa davant la llei. Una llei que vol protegir el legítim descans dels habitants de les grans ciutats. La “urbs” és estressant. El soroll mata, diuen…
Cal protegir el silenci. El soroll molesta els veïns. I diu a l’e-mail: “No hi ha cap dia a la setmana que no hi hagi sorolls molestos… És un pati de veïns, no un estadi.” Jo contesto: ”Quan vulgui tractem el tema personalment. Estic a la seva disposició. Tingui en compte que estem parlant del pati d’una escola que té 130 anys d’història i que sempre ha tingut el pati al servei dels joves, i de les famílies del barri. És lògic que hi hagi alguns sorolls derivats de la seva activitat esportiva… amb tot serà bo tenir una trobada amb vostè per ajustar el més possible la nostra activitat i causar les menors molèsties.” No va venir ningú…

S’ofereix una oportunitat de mediació promoguda per l ́Ajuntament de Barcelona. Es veu un conflicte d’interessos; cal harmonitzar drets bàsics. Parlem.
Proposem accions per disminuir els sorolls: posem més xarxes que esmorteeixen els cops de la pilota. Silenciem els marcadors que acaben de comprar els membres de l’AMPA, prohibim els xiulets, limitem també l’horari. Només activitat diürna, si cal.

No n’hi ha prou! Dos veïns s’aixequen de la mediació… Però no podem tancar els patis! No podem limitar l’horari fins a les 7 de la tarda! Els dissabtes també hi ha activitat al pati. És clar! Partits al matí i el Centre Juvenil a la tarda. Què és massa?
Però i els nens? No tenen dret a ser feliços, a córrer? I els nostres adolescents i joves? I els seus reptes esportius? On és la protecció del menor? Tancar? Emmudir els nens i nenes? Quin disbarat! Quin lloc millor per protegir els nens i adolescents del carrer, i de les seves influències negatives, que un pati d’escola amb activitats organitzades?

Final de la pel·lícula: L’autoritat municipal  decideix clausurar dues pistes. Les dues pistes compartides amb l’Esportiu Rocafort. Entitat que les posa al servei del barri la resta del temps disponible.
Ah! el precinte és millor fer-ho a l’estiu. El 25 de juliol. Una bona data. La gent ja està de vacances i no es notarà tant. Menys soroll mediàtic.

I ens quedem sense el poliesportiu, en plena activitat del Casal d’estiu. El millor espai de què disposem per fer esport, per impartir les classes d’educació física, i el pati ideal per tenir els nens quan plou l’hem enviat al racó de pensar i en silenci. Ara farà dos mesos. Però no us preocupeu, plou poc. I la classe d’Educació Física? Doncs a l’aula podeu explicar la teoria del bàsquet mentre esperem que es faci un bon projecte acústic per al Poliesportiu. Un projecte “molt útil” per a un espai que ja compleix els límits de decibels permesos per a l’escola, segons la darrera mesura de sonometria feta pel mateix Ajuntament a través de l’empresa Audiotec. Una qüestió de temps perdut mentre trepitgem el dret dels nens a ser nens, i el dret dels alumnes a ser alumnes.

Que descansin aquesta minoria reivindicativa de veïns. Aquells que acaben d’arribar al barri i que han comprat un pis que dona al pati d’una escola. Un centre educatiu reconegut que ha estat guardonat amb la medalla d’or de la ciutat. 134 anys sent un veritable pulmó de nens i joves. Que reflexionin els tècnics sobre el que ens han portat a aquest disbarat absurd. Que discerneixin els polítics mentre les paradoxes ens condueixen per camins incomprensibles.

Paradoxa de la contaminació acústica: Amb tota seguretat l’espai de pati que està més aïllat acústicament i el que menys molesta als veïns és del poliesportiu precintat. Això ho veu fins i tot un cec. No veuen que no hi ha cap finestra? No veuen que tot està tancat hermèticament? Quants pavellons de la Ciutat hauríem de tancar si aquest no complís?

Paradoxa dels patis oberts: Els savis de la Ciutat ho diuen: els nens necessiten espais per jugar.
Obrim els patis de les escoles durant els caps de setmana! Que tinguin lloc per córrer i jugar! Patis oberts!! Al seu moment ho van demanar també a aquesta escola. No vam poder participar-hi, simplement perquè el nostre pati ja estava obert. Això sí, sense cap cost per l’Ajuntament.