
BLANCA JODAS: SUBCAMPIONA DEL MÓN DE JUJITSU
Soc la Blanca Jodas, alumna de primer d’ESO de l’escola Salesians Rocafort. Tinc dotze anys i actualment entreno a jujitsu a l’acadèmia Atos. Aquest 9 de novembre passat vaig quedar subcampiona de jujitsu en el campionat del món celebrat a Abu Dhabi.
Entrevistadora: Bon dia, Blanca, primer de tot, moltes felicitats per aquesta medalla de plata. Abans de començar amb les preguntes més personals, ens pots explicar una mica en què consisteix el jujitsu?
Blanca: El jujitsu és una art marcial de contacte que es desenvolupa a terra i la seva finalitat és immobilitzar l’adversari aconseguint una posició d’avantatge fent servir un ampli ventall de tècniques (luxacions, estrangulacions, pressions) per sotmetre l’adversari fins al punt que ha de rendir-se abans de lesionar-se.
Entrevistadora: Quants anys fa que practiques aquest esport? I què és el que et va cridar l’atenció o et va animar a iniciar la seva pràctica?
Blanca: Aquest esport el vaig descobrir fa uns anys gràcies a un amic que el practicava. Ell m’ho va recomanar perquè sabia que m’agraden molt les arts marcials. Vaig estar fent Karate anteriorment, però no m’agradava el fet de donar puntades de peu als oponents i això feia que no ho gaudís del tot. Per aquest motiu vaig provar-ho i em va encantar. A més a més, vaig tenir la sort de conèixer molta gent que m’ha anat ajudant al llarg d’aquests sis any que el practico.
Entrevistadora: Ens pots explicar una mica l’organització del campionat? On es va disputar, quantes participants hi havia, etc.?
Blanca: Per poder participar del campionat vaig haver de viatjar fins a Abu Dhabi. A la meva categoria hi havia 15 noies, però ens van dividir en dos grups i vaig haver de lluitar contra 4 d’elles.
Entrevistadora: Com valoraries el nivell de la resta de participants?
Blanca: Les noies eren molt fortes, i han sigut les que més m’han costat perquè aquí, a Espanya, no ha sigut tan difícil per a mi com ho va ser en el campionat. Es nota que a escala mundial hi ha més gent que el practica, que entrena molt més i que es proposen reptes alts i tenen expectatives més grans.
Entrevistadora: Vas haver de fer front a algun repte o dificultat durant la competició?
Blanca: Doncs sí, a la final, just quan quedaven 30 segons, la contrincant em va agafar de l’espatlla i vaig sentir mal com si estigués a punt de dislocar-se. Aquest moment va ser el que em va fer valorar ràpidament la situació optant per rendir-me per preservar la salut i no posar en risc la resta de temporada.
Entrevistadora: Creus que si no hagués sigut per aquest petit incident podries haver guanyat el campionat?
Blanca: Doncs sí perquè la noia era bastant alta, però jo sentia que la podia dominar bastant i això crec que m’hagués permès guanyar.
Entrevistadora: Has hagut de canviar alguna cosa en els entrenaments posteriors per recuperar l’estat òptim d’aquesta articulació?
Blanca: Sí, de fet li he donat molta importància als estiraments i he posat en pràctica alguns moviments concrets per enfortir l’espatlla i a la vegada guanyar mobilitat d’aquesta articulació, per anar millorant ràpidament i poder així participar de les pròximes competicions o esdeveniments.
Entrevistadora: Com descriuries la teva experiència en aquest campionat?
Blanca: L’experiència ha sigut molt bonica, que mai no oblidaré per totes les emocions viscudes. M’ha agradat molt l’ambient que hi ha hagut durant tot el campionat i la seva organització.
Entrevistadora: Què va significar per a tu participar d’aquest esdeveniment?
Blanca: Aquest campionat era un dels meus somnis. Poder anar-hi classificada i poder-hi participar ja ho era tot per a mi, fins i tot diria, que no em feia falta guanyar, i és per això que estic tan satisfeta del resultat obtingut.
Entrevistadora: Tornaries a repetir l’experiència?
Blanca: Clar que sí! La meva idea és poder tornar a anar-hi l’any vinent i aquest cop guanyar el campionat.
Entrevistadora: I quins són els teus següents objectius?
Blanca: Els meus pròxims objectius serien poder anar als Estats Units a participar d’altres competicions per allà, tornar al mundial i en un futur una mica més llunyà participar a les Olimpíades.