Hola, em dic Pati. Soc de Barcelona, del barri de l’Eixample. Vaig néixer fa 135 anys d’una família humil. Vivia envoltat de fàbriques en un barri obrer entre Hostafrancs i el portal de Sant Antoni. Va ser una senyora important de la burgesia de Barcelona, una tal Dorotea de Chopitea, qui es va fixar en mi i va comprar el terreny on em trobo per entregar-me a un grup de senyors que els deien Salesians i venien de Sarrià. De la meva infantesa recordo poca cosa: nens amb espardenyes i una banda de música. També recordo una guerra i molt fum al meu voltant. Però millor no pensar-hi. 

M’agrada recordar aquells primers d’arbres plantats al meu terra, i aquell pou; també recordo aquells partits de futbol, i el pilla-pilla amb nens corrent per tots costats. Quin aldarull a totes hores!  M’emociona pensar-hi. Hi havia pocs espais al barri que fossin tan concorreguts i tan divertits. Al meu voltant hi va anar creixent la ciutat, molts edificis, amb els seus pisos i el seu aldarull familiar. Tot un barri ben dissenyat i ordenat per l’urbanista Ildefons Cerdà, això sí, amb molta densitat de població.

M’he fet gran i continuo vivint al mateix lloc entre Rocafort i Floridablanca. Fa 33 anys vaig tenir dos fills, que viuen al meu costat. Un ara està callat i l’altre viu discretament. 

Continuo fent el mateix ofici, un ofici que he après des de ben petit: acollir, divertir, competir, riure, jugar… en definitiva, fer passar-ho bé sanament. En els rostres, crits i rialles dels infants, adolescents i joves que hi venen hi veig la meva història. 

Ara tinc 735 nens i adolescents que passen moltes de les seves millors hores en mi, dins el seu horari escolar. També tinc 586 nens i nenes que en horari extraescolar hi fan les seves activitats, múltiples i variades: bàsquet, futbol sala, patinatge, multiesport, iniciació al ball, esports i jocs variats, i l’esplai de cap de setmana. Són alumnes, exalumnes, nens d’altres escoles, gent del barri. Tots i totes hi tenen lloc. Veniu a veure’m algun dia. Us agradarà i us ho passareu bé. Sóc un dels espais privilegiats del barri, estic obert a tothom, per aquí hi passa molta gent. Tu també hi ets convidat.

Soc un terreny que convida a explorar,
un univers petit per aprendre a volar.
Cada pilota que roda és una lliçó,
cada salt al cel, una celebració.

Sense el meu crit de llibertat,
l’escola perd la seva humanitat.