Pels que no vau poder gaudir en directe de la xerrada sobre noves tecnologies el passat 19 de Març aquí teniu un tast del que es va parlar.
LES NOVES TECNOLOGIES HAN DE SUMAR. EVITEM L’ADDICCIÓ A LES PANTALLES.
Preparar els fills x una vida real i tecnològica!
Els pares que comprin mòbil x tenir els fills controlats o per si els passa alguna cosa, que no ho facin! Perquè els fills MAI li donaran aquest ús. Quan els truquem no ens agafaran el mòbil perquè “no l’han sentit” i quan els passi alguna cosa mai recorreran a nosaltres.
Quan els el podem donar? Quan estiguin prou preparats per fer un ús responsable. I això depèn de cada noi/a. El mòbil és una gran porta oberta a TOT el món i a TOTS els móns. I cal saber-ne fer ús (pels riscos i les conseqüències que comporta el mal ús)
Mòbil/Vídeo consoles i adolescència: l’important és que els pares hi siguem. EDUCAR implica marcar límits, mostrar alternatives i fer-ho estant amb ells.
Les tecnologies són importants no podem negar-les xq les necessitaran x treballar, xq aporten moltes coses beneficioses. Les tecnologies aporten informació però també joc, relació amb d’altres i diversió. Xò cal ensenyar a fer bon ús sobretot amb l’exemple nostre com a pares i sent coherents amb el que demanem i fem.
Recomanacions: Mòbil al menjador, portàtil també, deures en espai comú, presentar alternatives de coses a fer, acompanyar en aquestes alternatives, implicar-los en tasques de casa, mòbil de gamma senzilla, compartir/veure converses dels fills x mòbil, conèixer apps dels fills, pactar temps d’ús…
Malgrat “tothom ho fa” hem de fer allò que realment educa els MEUS fills.
El que no fem nosaltres, educativament, ho farà la societat i no com nosaltres volem.
Ens preocupem molt de les notes dels fills xò… De sí són feliços a casa, a l’escola, a la vida, ens preocupem?
Cal COMUNICACIÓ amb els fills, en el moment adequat, quan el fill obri una escletxa per parlar, sense atacs i prohibicions radicals. Comunicació sense predisposició de les dues parts i serenor no porta enlloc. Cal que sigui des d’una perspectiva constructiva, de diàleg i consens.
L’activitat de “futbol” (o l’esport que sigui) comença fent-se ells la motxilla i acaba quan arriben a casa i la desfan (tb ells!). No dura només l’hora d’entrenament! Cal educar-los en la responsabilitat i assumint les conseqüències del que fan o no fan.
Cal fer-los fer a ells les coses (endreçar motxilla d’esport, fer llit, parar taula, buidar rentaplats…) perquè tot el que acabem fent nosaltres perquè ells no ho fan mai ho acabaran fent; perquè saben que deixant-ho de fer ells els ho farem nosaltres.
Acceptar i viure les conseqüències del que fem i del que no fem.
Entre setmana no cal jugar a casa amb vídeo consola. No hi ha temps real. I ja gasten temps de pantalla amb mòbil, TV, pc… El poc temps que queda després de la jornada escolar, extraescolars, deures… Cal gaudir-lo d’altres maneres.
Siguem coherents: si a un nen de 3,4,5,6,… anys li donem un mòbil perquè jugui, calli, no molesti i ens deixi tranquils una estona com li direm quan en tingui 14 que el mòbil no és bo, que no pot jugar-hi… L’addicció a les pantalles l’haurem provocat nosaltres mateixos.
Cal crear les circumstàncies perquè a casa passi allò que volem que passi.