Els salesians de Rocafort, com diem popularment, són els més antics de la ciutat de Barcelona, tot i que això pugui sorprendre moltes persones. Les Escoles de Sant Josep, fundades el 1890, van ser les primeres que els salesians van crear a la ciutat ja que en aquella època Sarrià era un municipi independent que no es va integrar a la capital fins l’any 1921 i per tant no es pot considerar que ells fossin els primers.

La senyora Dorotea de Chopitea, una dona barcelonina de personalitat remarcable i origen xilè, va ser qui va demanar als salesians construir una casa salesiana en la popular barriada de l’esquerra de l’Eixample. Quan Don Miquel Rua i el Consell General van donar-hi el vistiplau, la senyora Dorotea va pagar el terreny i va fer construir l’inici del que és actualment l’escola Salesians Rocafort.

El 1890, per acord mutu entre l’Església i l’Estat, la festivitat de Sant Josep el dia 19 de març es va celebrar amb una solemnitat desacostumada. A la ciutat de Barcelona, les esglésies parroquials, les congregacions religioses i els moviments de l’associacionisme catòlic es van proposar concentrar tots les seves forces per honorar el Sant Patriarca. Per això els salesians no van poder convocar en aquest dia les autoritats i els convidats amb l’objectiu de procedir a la inauguració de l’escola. Va ser a la vigília, el 18 de març de 1890, en un dia serè i assolellat, tot i que una mica fred a causa de la pluja dels dies anteriors, quan s’inaugura l’escola del carrer Floridablanca, en presència del Rector Major que es trobava de pas per Sarrià.

La casa va creixent i es consolida, però el 1909 Barcelona sofreix la «Setmana tràgica», on cremen molts convents, esglésies i col·legis religiosos. La casa salesiana de Rocafort no en va ser pas una excepció i va ser cremada i saquejada la tarda del 28 de juliol de 1909. La comunitat, que en aquells moments estava formada per sis sacerdots i quatre laics, van decidir abandonar l’indret i refugiar-se als domicilis d’amics i coneguts. 

L’atac va començar per la porta de la capella, que donava al carrer de Floridablanca. El grup d’incendiaris va saltar les tàpies i va entrar a l’església. Van amuntegar al centre tot el material de fusta i hi van calar foc. La crema i el desmantellament van continuar per tot l’edifici. No van perdonar ni el saló-teatre ni la sala de música. L’arribada a Barcelona de nous contingents de les forces armades va restaurar definitivament l’ordre públic.

Després de la Setmana Tràgica, va començar de seguida les tasques de rehabilitació de les dependències més indispensables. Però l’operació va transcórrer amb força lentitud per manca de mitjans materials. A poc a poc es refà la casa i es reprenen les activitats educatives. Encara que els locals eren instal·lacions provisionals el curs 1910-1911 devia funcionar ja amb normalitat. El curs 1921-22 funciona esplèndidament l’oratori festiu. L’església, el teatre i el pati estaven, en bona part, al servei de l’oratori.

La Guerra Civil també va tenir conseqüències per a Salesians Rocafort: es va destruir l’església i es va cremar el teatre. També moren assassinats dos salesians de la comunitat.

Una vegada més, a poc a poc, tot es va reconstruint. El 1953 es va inaugurar la nova església. Torna a haver-hi una gran afluència de fidels a les funcions sagrades. 

L’Obra es va ampliant i el curs 1956-57 arriba a tenir 995 alumnes. Es fan classes elementals i de comerç. L’oratori funciona amb una gran activitat i la casa no tanca mai les portes. A l’estiu la cantina escolar es manté oberta.