La pujada a Montserrat es viu de manera diferent segons si es participa per primer cop o ja s’és un veterà, si es comença d’un lloc conegut o no, o si formes part de l’organització o no. Sovint les mirades i les fotografies reflecteixen l’estat dels caminants, però no hem d’oblidar la feina de persones que deixen casa seva per una nit i ens acompanyen amb un gran somriure, tot fent una gran demostració de generositat i disponibilitat. Per ells va ser i ha de ser el primer agraïment i aplaudiment.

Però tirem unes hores enrera. Pels volts de les 17.30 del divendres, una quarentena de cares joves, majoritàriament de 1r de batxillerat, però també de 3r i 4t d’ESO i fins i tot d’antics alumnes, escoltaven amb atenció les paraules d’en Joan Faner, que amb la inspiració que el caracteritza ens feia una reflexió del sentit de l’experiència que estàvem a punt de començar.

Una estona més tard, al costat del Parc del Laberint d’Horta, començava la caminada que es va desenvolupar amb total normalitat. L’ambient que es respirava era fantàstic, ple d’energia. Semblava que la gent se sentia capaç de tot i més. Ens havíem conjurat per assolir alhora un repte personal però també comunitari.

A l’hora prevista, havent recorregut una mica menys de la meitat del camí ens vam trobar amb la segona part del grup, nois i noies d’ESO i algunes mares i pares, que van revitalitzar la marxa, un cop es van refer les forces amb entrepans, plàtans o brou. La ruta combina senders estrets i costeruts amb pistes asfaltades ben amples. Els guies, procurant que el grup no es disgregués en excés, el van conduir a la següent parada: Vacarisses.

Montserrat estava a tocar, i amb el primers llums del dia ens apropàrem a Monistrol, on es van incorporar els més petits de tots, la primària. Amb un temps òptim, des del primer fins al darrer, tots van anar arribant fins al Monestir, on vam oferir plegats a Don Bosco  l’esforç i el sacrifici realitzat, simbolitzat en unes flors i una samarreta.

Durant aproximadament 16 hores, la comunitat educativa Salesians Rocafort, representada per prop de 160 nois i noies, mares i pares i educadors va fer viu el lema del curs: Som 1!