La  segona part, “és necessari practicar-les,” ofereix una directriu clara cap a la traducció del coneixement en comportaments i accions. Aquí, Don Bosco destaca la importància de posar en pràctica allò que aprenem. És un recordatori que la veritable comprensió i habilitat es desenvolupen a través de l’experiència pràctica, la qual cosa també contribueix a la formació del caràcter i al creixement personal.

Aquesta instrucció s’alinea amb la filosofia educativa de Don Bosco, que posava un fort èmfasi en la formació integral dels joves. Més enllà de l’adquisició de coneixements acadèmics, l’enfocament de Don Bosco es dirigia cap a la preparació dels joves per afrontar els reptes de la vida amb habilitats pràctiques i valors ètics.

La frase també reflecteix la idea que l’aprenentatge continua al llarg de la vida. No es limita a la sala de classes o als llibres, sinó que es converteix en un procés constant a mesura que apliquem el que sabem en noves situacions i aprenem de les experiències.

En resum, la frase de Don Bosco ens convida a anar més enllà del coneixement passiu i a abraçar la pràctica com a mitjà per aprofundir la nostra comprensió i desenvolupar les habilitats necessàries per a una vida plena. És un cridaner recordatori que l’aprenentatge autèntic implica una aplicació activa del coneixement en el nostre dia a dia, obrint camí a un creixement personal continu i a una participació significativa en el món.